?

Log in

paradoja
12 February 2017 @ 08:49 pm

Els calés, la pela, la pasta, els cèntims, els euros, els duros, els diners... nombrel's com et dongui la gana...
Per mi són un gran mal de cap, es el que en realitat dirigeix la meva vida. Treballo per tenir calés per pagar les factures i els meus capricis o petits moments de felicitat, mentre tingui feina tindré calés i un cert punt de segureta. Lo dolent es la balança entre les factures i els capricis... ara com ara per culpa de factures arrosego una bola bastant pesada i em tinc d'oblidar de cap caprici... Lo dolent es que aquesta bola ya la arrosego desde l'any passat i encara si afegiran més factures que faran que la bola sigui més grossa, aquest mes tinc d'evitar comprar res, ni tans sols menjar, tindré que passar amb el que tinc al rebost i al congelador... la factura de la llum també a sigut un gran que.. així que m'anira bé si buido el congelador, així també el podre desenchufar...

 
 
paradoja
07 February 2017 @ 07:52 am

Es por dir ara mateix que no estic gaire alta de moral, més aviat la tinc per terra. Fa estona que estic desperta imaginant-me a mi mateixa anant a una reunió explicativa sobre l'scitrling o com es digui. La qüestió es que m'imagino autoobligant-me a anar-hi perquè crec que estic convertint el sexe en un tabú físicament i personalment. Fa potser cinc o sis anys que no comparteixo sexe amb ningú, la masturbació ya solament es per desesperació quan tinc un episodi de insomni pero es que inclus últimament sento fàstic de mi mateixa al arribar a aquest punt...
Paran-m'hi a pensar, inclus fa temps que no tinc cap tipus de contacte físic, cap que no hagi pogut controlar en persona, cap que no hagi sigut yo que hagi donat el primer pas a realitzar-ho.
On s'ha anat tota aquella seguretat que tenia amb mi mateixa? Que m'ha pasat...

 
 
paradoja
04 February 2017 @ 12:59 pm

Ahir estava mirant "major crimes" y surt un noi bastant jove el cual la seva trama es va desarollant mica a mica cada capítol... en un d aquest capítols un psicòleg li fa una observació,  una observació que em va fer la meva psicòloga una vegada a mi... tinc que parar a pensat-hi ara que ho he vist plantejat d'una altre manera... ya que la qüestió no és que li diria a la Montse petita, sinó que li diria a una nena que es troba en una situació en la que yo he estat...
Tinc de pensar-hi, escriure-ho, observar-ho, sentir-ho i sabre que el raonament es cert.

 
 
paradoja
30 January 2017 @ 09:09 pm

Em vaig comprar una moto a mitjans d'estiu, la vaig comprar quan vaig sapiguer que no estava literalment prohibit portar-hi animals sempre que no siguin una molèstia en la conducció. Tampoc es cert del tot... segos qui et pari et pot multar o no segons m'han dit.
Ya porto un parell de mesos sense tocar-la, però ara que la tinc quieta se m'ha pasat pel cap que potser ahuria sigut millor comprar una moto amb sidecar...
Quan em vaig comprar la moto o vaig fer amb la idea de agafar una setmana i fotre el camp amb la Toia i la tenda de campanya i visitar llocs que he vist anant amb camió pero em fa cosa que a la Toia no li senti bé viatges tant llargs o a grans velocitats... A veure quan vingui el bon temps tinc que probar com va i sinó començar a estalviar per comprar una moto amb sidecar i mirar si em tinc que treure un carnet apart... 

 
 
paradoja

Feina, tinc feina, les poques vegades que no he treballat a sigut perquè yo necessitava descansar.
Soledat, desde que vaig en camio mica a mica per horaris i incompatibilitat m'he anat tancan en mi mateixa (també hi han altres raons, un altre dia sera)
Pes, si... per desgràcia he guanyat pes... i molt... i això també em repercuteix en la Salut en la cual hi he perdut...
Estabilitat, si es pot dir que tinc estabilitat econòmica... sempre que tingui feina esclar...
Independència... mentre treballi tindré independència (pensar en això també em fa perdre estabilitat emocional)
Llibertat.... si viatjo moltíssim i casi per tot europa pero sense elecció de destí..  (es això llibertat? Es això bo?)  Em sento lliure si.. el fet d'estar a casa més de 10 dies sense tenir objectius a realitzar em mata, al estar al camio es com un alicient, un petit cop d'aire... però es falsa llibertat...pero sense això (sense això no se que seria de mi... estaria en un forat negre i profund sense poder-ne sortir)
.. seguire un altre dia ...

 
 
 
paradoja
26 January 2017 @ 09:07 pm

No vas sobrat de temps, potser no pots arribar a base amb el temps que et queda, sinó arribes  no pots anar a casa fins al matí següent, potser al dia següent tens de sortir a la nit... i et diuen: si et carreguen i no pots arribar a base no et preocupis allà on arribis ya vindre per acabar el viatge... si no et carreguen et fas fotre.
Gas a fondo ignorant límits de velocitat prohibicions d'adelantaments i tot el que et faci anar lent...
Això no és bo...

 
 
paradoja
25 January 2017 @ 08:24 pm

Aquesta és la Toia la meva gosseta, el Linus es mort... el vàrem tenir que sacrificar i yo no vaig ser-hi present... no vaig ser present en els seus dos últims anys de vida, era el meu gat i el vaig abandonar... hauria tingut que ser present perlomenus amb l'últim adéu. Em sap greu Linus.
Amb la Toia no se pas que pasada, la vaig comprar amb la idea que vingués amb mi amb el camió, però per canvi de feines no la puc portar, així que faig custòdia compartida amb me mare. Quan estic a casa la vaig a buscar i això també me mare em veu la cara...si no hagués sigut per la Toia me mare tampoc m'hagués vist gaire el pel..

 
 
paradoja
25 January 2017 @ 01:26 pm

Estic atrapada en la monotonia del present obligada a mantenir un estil de vida per avançar cap a un futur igual a cada dia . Tans sols per això desitjaria que em diagnostiquesin alguna enfermetat terminal per sentirme lliure de poder deixar-ho tot sense preocupacions per res.

 
 
paradoja
25 January 2017 @ 12:55 pm
Hola... estic provant que tal va aixo, el 2011 tenia plans, ara en tinc uns altres... intentare escriure alguna coseta de tant en tant o cada dia...
 
 
paradoja
13 December 2013 @ 08:00 pm
casi nada.. hay alguien vivo todavia por estos lares??